Els primers resultats donen la majoria a Rússia Unida i reflecteixen una pujada del Partit Comunista en uns comicis marcats per la repressió i l’apatia

El partit governant, Rússia Unida ha revalidat la seva majoria a la Duma russa. La formació conservadora, a la qual el president Vladímir Putin dóna el seu suport, va obtenir un 49,8% dels vots en les eleccions parlamentàries d’aquest cap de setmana, marcades per l’apatia, la repressió de l’oposició i plena de denúncies d’irregularitats. El resultat, similar als sondejos a peu d’urna, suposa una molt còmoda victòria per a Rússia Unida, que no obstant això, i malgrat la manca d’opcions i a l’empenta de les autoritats, perd una mica de suport en algunes regions i en comparació amb les passades legislatives, el 2016, quan va tenir un 54%. Les dades confirmen una pujada de el Partit Comunista, la segona força més votada, que passa del 13% al 19%, segons les dades difoses per la Comissió Electoral.

Amb el descontentament social en auge per la situació econòmica i la pandèmia, Putin, de 68 anys, necessita una escena legislativa que doni suport sense cap fissura les seves polítiques i que li garanteixi estabilitat fins que acabi el seu mandat, en 2024, i decideixi si es torna a postular per dirigir el Kremlin, perpetuant-se en el poder com li permet la reformada constitució. Els resultats dels comicis d’aquest cap de setmana consoliden el poder del líder rus, que reforça el seu control.

En un pas més en les seves maniobres autoritàries, el Kremlin va prohibir l’aplicació digital de vot tàctic ideada per l’equip de Navalni, ‘vot intel·ligent’, que recomana aquells candidats amb més opcions de derrotar Rússia unida, i ha aconseguit que Google, Apple i altres gegants d’Internet les bloquegin. “Si Rússia Unida se les arregla (per guanyar), el nostre país pot esperar cinc anys de pobresa, cinc anys de repressió, cinc anys perduts”, diu l’equip de Navalni al seu bloc. Mentrestant, el Kremlin ha justificat les mesures repressives com a necessàries per frustrar la “interferència estrangera” en les eleccions.

Les eleccions parlamentàries en què la ciutadania russa ha pogut votar durant tres dies, han donat poques opcions reals als electors. Amb el descontentament social latent per la pèrdua del nivell de vida, la pandèmia, la corrupció i la pèrdua de qualitat de les infraestructures, el Kremlin no ha volgut córrer riscos i ha vetat en la contesa electoral a gairebé totes les figures de l’oposició conegudes . Les maniobres han arribat fins i tot al Partit Comunista rus, el primer partit de l’anomenada “oposició sistèmica”, lleial al Kremlin. Una de les seves principals figures, l’empresari agrícola i candidat a les presidencials el 2018, Pável Grudinin, també va ser vetat per concórrer.